DSC_1718_2_bx

S’ha acabat el curs i la sala gran del Kursaal serà l’escenari de l’última exhibició de l’any. A l’assaig general els mallots són negres però els vestits de gala tenen la seva coreografia entre vestidors. Demà és el gran dia.


Se ha acabado el curso y la sala grande del Kursaal será el escenario de la última exhibición del año. Al ensayo general los maillots son negros pero los vestidos de gala tienen su coreografía entre vestuarios. Mañana es el gran día.

DSC_1700_2_bx

DSC_1753_3_bx

DSC_1763_3_bx

DSC_1936_2_bx

DSC_1990_2_bx

DSC_2064_2_bx

kowloon III

Mong Kok és el barri amb més densitat de població del món. Els mercats de carrer es despleguen com les fitxes en un tauler d’scrabble i limiten primera i última parada amb un canvi de temàtica. Paral·lels un de l’altre s’encadenen els mercats de Temple Street, Birds, Flowers, Ladies i Goldfish Market. Collarets de jade verd per combatre les supersticions i els crits dels ocells ja atrapats en mode repetició.


Mong Kok es el barrio con más densidad de población del mundo. Los mercados callejeros se despliegan como las fichas en un tablero de scrabble y limitan primera y última parada con un cambio de temática. Paralelos uno del otro se encadenan los mercados de Temple Street, Birds, Flowers, Ladies y Goldfish Market. Collares de jade verde para combatir las supersticiones y los gritos de los pájaros ya atrapados en modo repetición.

ladies market

kowloon II

birds market

birds market III

birds market II

Sento certa fascinació pels temples budistes. Observo encuriosida aquells que es reverencien amb eufòria fent ballar l’encens entre les mans. És aleshores quan el fum es barreja amb la humitat de la ciutat com si la boira que no et deixa veure el cel fos la mateixa que et perfuma el jersei i t’irrita els ulls.


Siento cierta fascinación por los templos budistas. Observo con curiosidad aquellos que hacen reverencias con euforia haciendo bailar el incienso entre las manos. Es entonces cuando el humo se mezcla con la humedad de la ciudad como si la niebla que no te deja ver el cielo fuera la misma que te perfuma el jersey y te irrita los ojos.

viure de la mort from Anna Brugués on Vimeo.

 

No recorda l’edat que tenia quan va anar a l’enterrament, era petita. No posa cara al difunt ni a la família que l’acomiadava, però és capaç de detallar com era el senyor que, dalt d’una escala, empenyia la caixa fins al fons del nínxol. Reconeix el gest i somriu. Ho fa tal i com ho va fer aleshores, amb una actitud ambiciosa que pretenia rescatar l’enterrador d’un mar de dol. Narra l’escena com una pel·lícula, conscient que no és fàcil parlar de la mort. Han passat vint anys i admet que no ha repetit el gest perquè ha après a contenir-se.

La mort angoixa i espanta; atrevir-se a dissertar sobre ella és un fet estrany i desagradable dins la nostra vida quotidiana que desencadena tensió malgrat que es faci en l’entorn més familiar. Convertida en tabú del nostre segle dóna vida als eufemismes i obliga a alternar, toscament, l’intent de fugida amb l’horror que produeix.

[…]


No recuerda la edad que tenía cuando fue al entierro, era pequeña. No pone cara al difunto ni a la familia que lo despedía, pero es capaz de detallar como era el señor que, en lo alto de una escalera, empujaba la caja hasta el fondo del nicho. Reconoce el gesto y sonríe. Lo hace tal y como lo hizo entonces, con una actitud ambiciosa que pretendía rescatar el enterrador de un mar de luto. Narra la escena como una película, consciente que no es fácil hablar de la muerte. Han pasado veinte años y admite que no ha repetido el gesto porque ha aprendido a contenerse.

La muerte angustia y asusta; atreverse a disertar sobre ella es un hecho extraño y desagradable dentro nuestra vida cotidiana que desencadena tensión aunque se haga en el entorno más familiar. Convertida en tabú de nuestro siglo da vida a los eufemismos y obliga a alternar, toscamente, el intento de fuga con el horror que produce.

[…]