Arxius

Monthly Archives: Març 2013

La porta es queixa quan entro a l’habitació. Potser fa temps que dorm, penso, però tot està impecablement net.  A l’encendre el llum gran veig que he confós el rastre del temps amb el de l’oblit, i m’avergonyeix.

Reconec els rostres que reposen a cada una de les parets però m’és impossible diferenciar els records viscuts dels que m’han explicat; com si ho hagués guardat tot en un mateix calaix i, sense data al dors, fos impossible d’ordenar.

Repasso el tocador, el mirall, la fusta; i no m’hi sento estranya, però sí observada.


La puerta se queja cuando entro en la habitación. Quizás hace tiempo que duerme, pienso, pero todo está impecablemente limpio. Al encender la luz grande veo que he confundido el rastro del tiempo con el del olvido, y me avergüenzo.

Reconozco los rostros que descansan en cada una de las paredes pero me es imposible diferenciar los recuerdos vividos de los que me han explicado; cómo si lo hubiera guardado todo en un mismo cajón y, sin fecha al dorso, fuera imposible de ordenar.

Repaso el tocador, el espejo, la madera; y no me siento extraña, pero sí observada.

 

Anuncis

La petanca és un esport lent, pacient, sense gaire acció però ple d’històries. Cada dimarts i dimecres aficionats d’aquest esport es reuneixen a Passeig Sant Joan i sortegen els equips de la setmana.


La petanca es un deporte lento, paciente, sin mucha acción pero lleno de historias. Cada martes y miércoles aficionados de este deporte se reúnen en Passeig Sant Joan y sortean los equipos de la semana.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Al túnel de vestidors s’intercanviaven somriures i paraules d’ànim. Molta concentració entre els jugadors del Manresa i moltes ganes d’oferir, finalment, una nova dinàmica davant els 4.650 aficionats que com sempre fan ressonar l’estadi. Però finalitzat el partit la cara dels blanc i vermells és una altra. La nova derrota els deixa sense ànims de camí als vestidors, essent conscients del mal partit que s’ha jugat i de les, cada vegada més llunyanes, possibilitats de salvar-se del descens. Amb un resultat final de 63-80 punts contra l’Unicaja, l’equip local només va aconseguir dominar els primers 10 minuts del partit. Al segon quart, amb un parcial de 4-21, el Bàsquet Manresa va quedar moralment tocat i fora del partit. Tot i que la diferència va arribar a ser mínima al tercer quart, l’equip malagueny va anar sempre per sobre obtenint així, una còmoda victòria. Josh Asselin, amb 21 punts, va destacar amb la màxima anotació del partit.


En el túnel de vestuarios se intercambiaban sonrisas y palabras de ánimo. Mucha concentración entre los jugadores del Manresa y muchas ganas de ofrecer, finalmente, una nueva dinámica ante los 4.650 espectadores que como siempre hacen resonar el estadio. Pero finalizado el partido la cara de los blanco y rojos es otra. La nueva derrota los deja sin ánimos de camino a los vestuarios, siendo conscientes del mal partido que se ha jugado y de las, cada vez más lejanas, posibilidades de salvarse del descenso. Con un resultado final de 63-80 puntos contra el Unicaja, el equipo local sólo consiguió dominar los primeros 10 minutos del partido. Al segundo cuarto, con un parcial de 4-21, el Bàsquet Manresa quedó moralmente tocado y fuera del partido. A pesar de que la diferencia llegó a ser mínima al tercer cuarto, el equipo malagueño fue siempre por encima en el resultado obteniendo así, una cómoda victoria. Josh Asselin, con 21 puntos, destacó con la máxima anotación del partido.

Entrenament

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.