bona nit

La porta es queixa quan entro a l’habitació. Potser fa temps que dorm, penso, però tot està impecablement net.  A l’encendre el llum gran veig que he confós el rastre del temps amb el de l’oblit, i m’avergonyeix.

Reconec els rostres que reposen a cada una de les parets però m’és impossible diferenciar els records viscuts dels que m’han explicat; com si ho hagués guardat tot en un mateix calaix i, sense data al dors, fos impossible d’ordenar.

Repasso el tocador, el mirall, la fusta; i no m’hi sento estranya, però sí observada.


La puerta se queja cuando entro en la habitación. Quizás hace tiempo que duerme, pienso, pero todo está impecablemente limpio. Al encender la luz grande veo que he confundido el rastro del tiempo con el del olvido, y me avergüenzo.

Reconozco los rostros que descansan en cada una de las paredes pero me es imposible diferenciar los recuerdos vividos de los que me han explicado; cómo si lo hubiera guardado todo en un mismo cajón y, sin fecha al dorso, fuera imposible de ordenar.

Repaso el tocador, el espejo, la madera; y no me siento extraña, pero sí observada.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: