Fa dies que sento publicitat que invita a conèixer els fiords noruegs, un viatge al nord per descobrir el país on els penya-segats ploren i es defineixen invertits en format aquarel·la. El passat agost va ser l’excusa perfecte per les nostres vacances i aquests són alguns dels seus paisatges.
Hace días que siento publicidad que invita a conocer los fiordos noruegos, un viaje al norte para descubrir el país donde los acantilados lloran y se definen invertidos en formato acuarela. El pasado agosto fue la excusa perfecto para nuestras vacaciones y estos son algunos de sus paisajes.

El Trolltunga és una roca que sembla temptar les lleis de l’equilibri a 1.100 metres sobre el nivell del mar, i s’aixeca, elegant, sobre el llac Ringedalsvatnet.
El *Trolltunga es una roca que parece tentar las leyes del equilibrio a 1.100 metros sobre el nivel del mar y se levanta, elegante, sobre el lago *Ringedalsvatnet

L’arribada a Trolltunga, la llengua del troll. Preikestolen a vista d’ocell.
La llegada a Trolltunga, la lengua de trol. Preikestolen a vista de pájaro.


Panoràmica Aurlandsfjorden

Panoràmica del fiord d’Aurlandsfjorden. Al fons a l’esquerra la població de Flam, a la dreta Gudvangen.
Panorámica del fiordo de Aurlandsfjorden. Al fondo a la izquierda la población de Flam, a la derecha Gudvangen.

La porta es queixa quan entro a l’habitació. Potser fa temps que dorm, penso, però tot està impecablement net.  A l’encendre el llum gran veig que he confós el rastre del temps amb el de l’oblit, i m’avergonyeix.

Reconec els rostres que reposen a cada una de les parets però m’és impossible diferenciar els records viscuts dels que m’han explicat; com si ho hagués guardat tot en un mateix calaix i, sense data al dors, fos impossible d’ordenar.

Repasso el tocador, el mirall, la fusta; i no m’hi sento estranya, però sí observada.


La puerta se queja cuando entro en la habitación. Quizás hace tiempo que duerme, pienso, pero todo está impecablemente limpio. Al encender la luz grande veo que he confundido el rastro del tiempo con el del olvido, y me avergüenzo.

Reconozco los rostros que descansan en cada una de las paredes pero me es imposible diferenciar los recuerdos vividos de los que me han explicado; cómo si lo hubiera guardado todo en un mismo cajón y, sin fecha al dorso, fuera imposible de ordenar.

Repaso el tocador, el espejo, la madera; y no me siento extraña, pero sí observada.

 

La petanca és un esport lent, pacient, sense gaire acció però ple d’històries. Cada dimarts i dimecres aficionats d’aquest esport es reuneixen a Passeig Sant Joan i sortegen els equips de la setmana.


La petanca es un deporte lento, paciente, sin mucha acción pero lleno de historias. Cada martes y miércoles aficionados de este deporte se reúnen en Passeig Sant Joan y sortean los equipos de la semana.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Al túnel de vestidors s’intercanviaven somriures i paraules d’ànim. Molta concentració entre els jugadors del Manresa i moltes ganes d’oferir, finalment, una nova dinàmica davant els 4.650 aficionats que com sempre fan ressonar l’estadi. Però finalitzat el partit la cara dels blanc i vermells és una altra. La nova derrota els deixa sense ànims de camí als vestidors, essent conscients del mal partit que s’ha jugat i de les, cada vegada més llunyanes, possibilitats de salvar-se del descens. Amb un resultat final de 63-80 punts contra l’Unicaja, l’equip local només va aconseguir dominar els primers 10 minuts del partit. Al segon quart, amb un parcial de 4-21, el Bàsquet Manresa va quedar moralment tocat i fora del partit. Tot i que la diferència va arribar a ser mínima al tercer quart, l’equip malagueny va anar sempre per sobre obtenint així, una còmoda victòria. Josh Asselin, amb 21 punts, va destacar amb la màxima anotació del partit.


En el túnel de vestuarios se intercambiaban sonrisas y palabras de ánimo. Mucha concentración entre los jugadores del Manresa y muchas ganas de ofrecer, finalmente, una nueva dinámica ante los 4.650 espectadores que como siempre hacen resonar el estadio. Pero finalizado el partido la cara de los blanco y rojos es otra. La nueva derrota los deja sin ánimos de camino a los vestuarios, siendo conscientes del mal partido que se ha jugado y de las, cada vez más lejanas, posibilidades de salvarse del descenso. Con un resultado final de 63-80 puntos contra el Unicaja, el equipo local sólo consiguió dominar los primeros 10 minutos del partido. Al segundo cuarto, con un parcial de 4-21, el Bàsquet Manresa quedó moralmente tocado y fuera del partido. A pesar de que la diferencia llegó a ser mínima al tercer cuarto, el equipo malagueño fue siempre por encima en el resultado obteniendo así, una cómoda victoria. Josh Asselin, con 21 puntos, destacó con la máxima anotación del partido.

Entrenament

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les tribus Karen i Lisu viuen en relatiu aïllament a les muntanyes més enllà de Chiang Mai.
El viatge asiàtic ens va donar la oportunitat de compartir amb ells sopars a llum d’espelma, jocs de taula improvisats amb llumins i cançons anònimes que, amb una guitarra espanyola, feien d’aquelles nits un record encara més inesborrable.


Las tribus Karen y Lisu viven en relativo aislamiento en las montañas más allá de Chiang Mai.
El viaje asiático nos dio la oportunidad de compartir con ellos cenas con luz de velas, juegos de mesa improvisados con cerillas y canciones anónimas que, con una guitarra española, hacían de aquellas noches un recuerdo todavía más imborrable.

 

T-l T-ll T-lll T-IV T-V T-VII T-Vlll

Ara fa un any els vaig fer unes fotografies quan la il·lusió era encara llunyana als directes; però el passat dissabte a les 23h el Xevi i el Carles van presentar el seu primer disc “439” al Sielu, a Manresa. La sala gran es va omplir i van sortir somrients a l’escenari acompanyats, aquesta vegada, per un pianista i una violoncel·lista.

Gaudir de Bob Dylan en versions molt pensades i trobar lloc entre “Pols i Diamants” per emocionar-nos amb Joan Baez van ser algun dels inevitables de la nit.


Ahora hace un año los hice unas fotografías cuando la ilusión era todavía lejana a los directos; pero el pasado sábado a las 23h el Xevi y Carles presentaron su primer disco “439” al Sielu, en Manresa. La sala grande se llenó y salieron sonrientes al escenario acompañados, esta vez, por un pianista y una violonchelista.

Disfrutar de Bob Dylan en versiones muy pensadas y encontrar lugar entre “Pols i Diamants” para emocionarnos con Joan Baez fueron alguno de los inevitables de la noche.

Aquesta entrada és una petita mostra del projecte de final de carrera amb el que vaig aconseguir el títol de dissenyadora gràfica: una nova marca per a l’Hotel Rural Font de l’Oca, a l’Espluga de Francolí, Tarragona.
La realització de totes les fotografies per les diferents peces va permetre que el nou sistema gràfic, impregnat de referents modernistes molt presents a la Masia, fos també, un reflex del seu entorn.
El Projecte va ser publicat a l’edició Select I, de l’editorial IndexBook.


Esta entrada es una pequeña muestra del proyecto de final de carrera con el que conseguí el título de diseñadora gráfica: una nueva marca para el Hotel Rural Font de l’Oca, en Espluga de Francolí, Tarragona.
La realización de todas las fotografías para las diferentes piezas permitió que el nuevo sistema gráfico, impregnado de referentes modernistas muy presentes en la Masía, fuera también, un reflejo de su entorno.
El Proyecto fue publicado a la edición Select I, de la editorial IndexBook.